Avui s’ha presentat l’Observatori de la Infància 2016

Observatori de la Infància a Andorra – 2016

slider-observatori

“Per millorar alguna cosa, primer cal mesurar-la”

Nous indicadors sobre el benestar infantil a Andorra

Com ja es va explicar en la presentació de la web “Observatori de la Infància” el maig de 2013, un dels objectius d’aquesta web és donar visibilitat a la situació dels nens i les nenes en el context andorrà i, d’aquesta manera, també fer un incís en el debat sobre la manca de dades sobre el col·lectiu infantil.Un dels seus objectius és  augmentar el coneixement de la situació de la infància entre les institucions i persones amb capacitat de decidir sobre la vida dels nens que viuen a Andorra.

En aquesta actualització s’inclouen dades sobre 11 indicadors nous i se n’han actualitzat 14 més. Això vol dir que dels 53 indicadors que Unicef creu necessaris per poder ver una valoració el més acurada possible del benestar infantil en els països desenvolupats, ja se n’estan obtenint 50 i en queden 3  de pendents. Aprofitem per agrair al Ministeri de Finances,al d’Educació i Ensenyament Superior,  al de Salut, al al d’Afers Socials, Justícia i Interior, al Cos de Policia d’Andorra, al Departament d’Estadística  i a totes les altres fonts, les dades que ens han subministrat per poder dur a terme aquesta recopilació d’indicadors de benestar infantil.

Abans de començar en l’anàlisi d’alguns dels indicadors que us presenten avui, volem comentar que  caldria fer-ne una lectura més acurada per poder aprofundir i conèixer amb més detall la situació d’aquests infants per a que ens orientin en quines actuacions caldria dur a terme.

Com a primer punt a destacar i malgrat cada any es poden obtenir i/o actualitzar més indicadors, es continuennecessitant dades amb informació recent i/o que considerem importants per  poder conèixer i si cal millorar el benestar de la infància a Andorra. Indicadors com el fracàs o l’absentisme escolar no s’han pogut obtenir ni tampoc dades com el consum d’alcohol, tabac o altres drogues ni de salut infantil com obesitat no s’han facilitat.Conèixer aquesta informació permetria que la societat fos conscient d’aquesta situació a més de facilitar als actors implicats en vetllar pel benestar dels infants poder preparar actuacions en matèria de prevenció i sensibilització per millora aquesta problemàtica.

En aquesta edició, s’han pogut actualitzar algunes de les dades sobre benestar material i en concret, s’ha afegit l’indicador de pobresarelativa. Així s’observa que el 11,6% de les llars amb menors i amb adults en edat laboral ocupats està en risc de pobresa. Recordem que es consideren en risc de pobresa relativa les llars amb una despesa per sota del 60% de la medina nacional i s’ha de tenir en compte que el fet d’estar per sota d’aquest llindar no vol dir que totes les persones estiguin en situació de pobresa, però sí que és un indicador de risc de pobresa i delimita el conjunt de persones vulnerables que hi ha a cada societat.Altres indicadors de benestar material obtinguts són que l’1,5% de les llars amb infants menors de 17 anys es troben en situació de privació material severa, que el 25,2% de les llars amb menors no podem fer front a una despesa imprevista de 400 €  i que un 34,1% de les llars amb menors no es poden permetre pagar una setmana de vacances fora de casa. Els dos indicadors anteriors milloren respecte els anteriors Observatoris.

Aquestes dades fan pensar que la situació econòmica  ha millorat des de l’any 2012 i que hi ha més proporció de famílies que gaudeixen d’una millor situació, encara que hi ha una part important de les famílies amb infants que tenen dificultats econòmiques (el número de famílies on els dos progenitors estan aturats és del 1,8%, que serien les famílies amb situacions més extremes).

Del 2007 fins el 2014 el cicle econòmic va ser recessiu. Com a conseqüència, si es compara l’any 2006 i el 2015 es van perdre 7.000 llocs de treball. Durant aquest període moltes famílies van reduir el seu poder adquisitiu, ja que a més de l’augment de l’atur, la baixada d’activitat de sectors com la construcció va comportar menys ingressos per a moltes famílies, ja que la major part de les persones que han trobat noves feines no tenen les mateixes condicions econòmiques que abans, a més d’augmentar el volum de persones que tenen feines temporals, o en general més precàries. A partir del 2014 va començar a canviar el cicle econòmic i els anys 2015 i 2016 han estat de recuperació, i hi ha més activitat econòmica i s’han començat a crear nous llocs de treball (hi ha 1.300 assalariats més  des de finals de l’any 2014 fins finals de l’any 2016).

En aquesta actualització, també destacar les dades sobre infància vulnerable amb els indicadors sobre menors víctimes de violència en l’àmbit familiar (5,8 casos per cada 10.000 el 2016 versus el 8,6 del 2015) i sobre adolescents víctimes de violència psíquica o física en l’àmbit escolar (38,8 per cada 10.000 versus el 16,1 del 2015). Ambdós indicadors són casos identificats per la policia. En aquest cas, indicar que l’increment pot ser degut a que a l’haver-hi més sensibilització, més casos es denuncien i no es pot assegurar que signifiqui un augment de la violència ja que abans potser es produïen però no es denunciaven.

També volem destacar, un parell d’indicadors més. D’una banda, que el 48,3% d’infants acollits està en acolliment familiar i la resta es troben en el centre d’acolliment. Des d’aquí, volem animar a que més famílies andorranes ens converteixin en famílies d’acollida i responguin a les campanyes que fa periòdicament el govern. Aprofitem per recordar que UNICEF recomana els acolliments familiars dels infants i que la institucionalització dels infants que necessitin ser acollits ha de ser l’últim recurs i pel més curt temps possible i sempre pensant en l’interès superior de l’infant. D’altra banda, comentar que el 94% d’alumnes amb necessitats educatives especials estan integrats en centres educatius ordinaris i des d’aquí volem felicitar la tasca i l’esforç que està fent l’Escola Especialitzada de Meritxell així com tots els actors del sistema educatiu del país i avançar cap a una escola inclusiva.

Per acabar, i tenint en compte les observacions fetes en la darrera revisió davant el Comitè dels Drets de l’Infant (2013), les recomanacions principals a tenir en compte són, d’una banda, la necessitat i el compromís de facilitar dades de tots els indicadors que s’inclouen en l’Observatori i el més actualitzades possible afegint també que el més centralitzades possibles (com a exemple, obtenim dades del sistema educatiu andorrà però no dels altres sistemes educatius que tenen presència al nostre país)  i, d’altra banda, de treballar en un pla nacional de la infància que pugui aprofundir amb més detalls en la situació dels infants que poden ser més vulnerables i que garanteixi les ajudes socials necessàries pel bon desenvolupament de tots els infants amb la visió d’avançar en prestacions socials familiars universal car està demostrat que reduir el risc de pobresa infantil  s’aconsegueix destinant més recursos públics a les prestacions familiars i infància (ampliant el llindar de renda de famílies que reben prestacions sense deixar fora bona part de la població en risc).

 L’informe complet i executiu sobre els Indicadors de Benestar Infantil – 2016 i un resum de tots els indicadors disponibles es pot consultar aquí

Comments are closed.