Cada 12 de febrer es commemora el Dia Internacional contra l’Ús d’Infants Soldat

© UNICEF/UN0272606/Holt

Cada 12 de febrer es commemora el Dia Internacional contra l’Ús d’Infants Soldat. Actualment es calcula que hi ha uns 300.000 nens i nenes soldat en els conflictes armats arreu del món. Nens i nenes que es veuen abocats a viure la guerra de veritat, convertint-se en combatents involuntaris. Molts d’aquests nens estan directament en la línia de combat i altres són obligats a exercir com a cuiners, missatgers, esclaves sexuals, per a realitzar atacs suïcides …

Durant el temps en què aquests nens estan vinculats a les forces i grups armats, són testimonis i víctimes de terribles actes de violència i fins i tot són obligats a exercir-la. Els traumes emocionals que això els pot provocar són difícils de superar.

Alguns són segrestats; a altres, la pobresa, els maltractaments, la pressió de la societat o el desig de venjar-se de la violència contra ells o les seves famílies els porten a unir-se a grups armats i empunyar una arma. Són víctimes innocents de les atrocitats de la guerra. Per a ells, la tornada a la seva vida i la recuperació de la seva infància és tan difícil que pot semblar gairebé impossible.

En els últims anys, les guerres cada vegada són més brutals i més llargues. Algunes estan en els mitjans de comunicació de forma més o menys estable, com Síria, un conflicte que es perllonga des de fa gairebé 7 anys, però d’altres són invisibles per a la majoria de nosaltres, com Iemen, Sudan del Sud, República Centreafricana, Nigèria i moltes altres.

Infants soldat: la història d’en John

© UNICEF/UN0272623/Holt

Amb tan sols 16 anys, en John [nom fictici per protegir la seva identitat] ha patit situacions que ningú hauria de viure mai, com perdre els seus pares per la guerra o veure com mataven els seus amics davant seu. Sense mitjans per subsistir, un grup armat del Sudan del Sud li va oferir menjar i un lloc on dormir.

No vull tornar a ser un nen soldat, perquè allà no hi ha menjar ni escola; no hi ha res. Vaig rebre un tret a la cama i ningú m’ajudava … – ens explica en John.

UNICEF el va portar a l’hospital i en John va passar dos anys recuperant-se, física i psicològicament, en un centre per a ex infants soldat. Ara va a l’escola i vol ser metge.

© UNICEF/UN0272608/Holt

Les pitjors conseqüències de l’ús d’infants soldats
– Seqüeles físiques: poden ser causades per la pròpia batalla o ser fruit de les tortures i abusos per part dels seus caps. Molts nens són mutilats, pateixen desnutrició o fins i tot malalties de transmissió sexual. En el cas de les nenes, moltes es queden embarassades per abusos sexuals.
– Traumes emocionals: el fet d’haver presenciat actes de violència terribles o haver de cometre directament els pot turmentar si no se’ls dóna suport psicològic. Moltes vegades el primer acte que els obliguen a cometre és matar als seus propis pares per trencar el vincle familiar.
– La dificultat de sortir de l’espiral de violència i tornar a casa:
Perquè passen al grup o força armada els anys en què desenvolupen la seva personalitat, i aprenen a conviure en un entorn jeràrquic i de violència.
Perquè no saben on és la seva família i comunitat i, quan per fi es troben, de vegades la família els rebutja pel seu passat, ja que tenen por que els ataquin o no accepten a les nenes quan tornen amb fills que han tingut durant la seva absència.
Perquè no han pogut anar a l’escola i això fa que les seves oportunitats d’un futur millor es redueixin enormement.

Com treballa UNICEF?

Desmobilització: primer treballem per a que forces i grups armats alliberin als menors que tenen a les seves files. Quan ho aconseguim, acompanyem els nens i les nenes a un centre de trànsit on reben assistència mèdica, psicosocial i jurídica.

Desarmament: ens assegurem de recollir, controlar i eliminar les armes que estan en possessió dels diferents grups que lluiten en el conflicte i de la població civil.

Reintegració: donem recolzament al menor, que inclou atenció mèdica per possibles lesions, assessorament legal, atenció psicològica i educació. Si són adolescents, reben formació professional i ajuda per iniciar petits negocis.

Reunificació familiar: busquem a la seva família. Si no els trobem o no accepten fer-se’n càrrec, ens encarreguem de troba famílies d’acollida que els puguin donar el suport que necessiten.

Treball amb les comunitats: sensibilitzem a les comunitats que els han de rebre per a que els acceptin i els h i donin una nova oportunitat. El retorn a casa no és sempre fàcil i és necessari preparar també a la comunitat.

Comments are closed.