Un estudi del Secretari General de les Nacions Unides revela que la violència contra la infància és àmplia i a gran escala

La majoria dels actes violents perpetrats contra la infància es mantenen ocults i sovint són tolerats per la societat, segons l’Estudi sobre la Violència contra els infants del Secretari General de les Nacions Unides, presentat l’octubre del 2006 davant l’Assemblea General d’aquest organisme. Per primera vegada, un sol document ofereix un panorama complet sobre l’abast i l’escala de la violència contra la infància al món.

La violència contra la infància inclou la violència física, la violència psicològica, la discriminació, l’abandó i els maltractaments. Abasta des de l’abús sexual a la llar fins als càstigs corporals i humiliants a les escoles; des de l’ús de restriccions físiques contra nens i nenes a les seves cases fins a la brutalitat perpetrada per les autoritats encarregades de fer complir les lleis; des de l’abús i l’abandonament que es produeix a les institucions fins a les guerres entre bandes als carrers on els nens i nenes juguen o treballen; des de l’infanticidi fins als assassinats dits “d’honor”.

“La millor manera d’abordar la violència contra la infància és impedir-la abans que ocorri”, diu el professor Paulo Sérgio Pinheiro, l’expert independent nomenat pel Secretari General per dirigir l’estudi. “Tothom té una funció per desenvolupar en aquesta tasca, però els Estats han d’assumir la responsabilitat principal. Això significa prohibir tot tipus de violència contra la infància allí on passi i sigui qui sigui el que l’exerceixi, i invertir en programes de prevenció per abordar les seves causes subjacents. Cal que els individus responguin pels seus actes, però un marc jurídic fort no s’ha de referir només a sancions, sinó que també ha d’enviar un senyal ferm i inequívoc que la societat simplement rebutja la violència contra la infància”.

L’Estudi combina perspectives de drets humans, de salut pública i de protecció de la infància, se centra en cinc “entorns” en els que es produeix la violència: la llar i la família, les escoles i entorns educatius, les institucions (d’atenció i judicials), el lloc de treball i la comunitat.

Tot i que la violència extrema contra la infància pot ocupar els titulars de les notícies, l’Estudi conclou que per a molts nens i nenes la violència forma parts d’una rutina i és una realitat quotidiana.

Tot i que hi ha nombrosos casos de violència que segueixen estant ocults o no es denuncien- i per tant les xifres subestimen sovint l’escala del problema- les estadístiques presentades a l’informe revelen un panorama alarmant. Per exemple:

· L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que el 2002 uns 53.000 nens i nenes de 0 a 17 anys van morir com a resultat d’homicidis;

· Segons els darrers càlculs de l’Oficina Internacional del Treball (OIT), 5,7 milions de nens i nenes realitzen treballs forçosos o en condicions de servatge l’any 2000, 1,8 milions estaven atrapats en la prostitució i la pornografia, i 1,2 milions van ser víctimes de tràfic.

· A 16 països en desenvolupament analitzats en una Enquesta Mundial sobre la Salut que es va realitzar a les escoles, el percentatge de nens i nenes en edat escolar que van informar haver sofert abusos verbals o físics a l’escola durant els 30 dies precedents oscil·lava des d’un 20% en alguns països fins a un 65% en altres;

· Segons l’Estudi, els nens i les nenes que es troben en centres de detenció estan sotmesos freqüentment a actes de violència per part del personal, a vegades com a element de control o de càstig, i en general per infraccions menors. A 77 països, els càstigs corporals i altre tipus de càstigs violents s’accepten com a mesures disciplinàries legals a les institucions penals.

Tot i que les conseqüències poden variar segons sigui la natura i la gravetat de la violència infligida, les repercussions a curt i llarg termini per als nens i les nenes solen ser greus i perjudicials. Les seqüeles físiques, emocionals i psicològiques de la violència poden tenir greus repercussions sobre el desenvolupament, la salut i la capacitat d’aprenentatge dels nens i les nenes. Diversos estudis han revelat que el fet d’haver sofert actes de violència en la infància està molt directament relacionat amb comportaments perillosos per a la salut en el futur, com fumar, consumir alcohol i abusar de les drogues, així com la inactivitat física i altres hàbits que porten a l’obesitat. Alhora, aquests comportaments contribueixen a algunes de les principals causes de malalties i de mort, entre elles el càncer, la depressió, el suïcidi i els trastorns cardiovasculars.

“No importa si passa en la família, a l’escola, en la comunitat, en una institució o en l’àmbit laboral, els treballadors de la salut es troben en primera línia de la resposta a la violència contra la infància”, diu el Dr. Anders Norström, Director General Interí de l’OMS. “Primerament hem de contribuir a evitar que aquest tipus de violència es doni, i que quan es doni, els nens i les nenes rebin els millors serveis possibles per reduir els seus efectes perjudicials. Els Estats han de dur a terme polítiques i programes basats en proves empíriques que abordin els factors que condueixen a l’aparició d’aquesta violència, i assegurar que s’assignen els recursos necessaris per atacar les seves causes subjacents i supervisar la resposta a aquests esforços”.

“La violència contra els nens i les nenes és una violació dels seus drets humans, una realitat pertorbadora a les nostres societats”, diu Louise Arbour, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans. “Mai no pot estar justificada, ja sigui per raons disciplinàries o degut a les tradicions culturals. No és possible acceptar el concepte d’un nivell “raonable” de violència. El perill que comporta la violència legalitzada contra la infància en un context és que es produeixi una tolerància a la violència contra la infància en general”.

“La violència té un efecte durador no solament sobre els nens i les nenes i les seves famílies, sinó també sobre les comunitats i els països”, diu la Directora Executiva de l’UNICEF, Ann M. Veneman. “Donem la benvinguda a aquest ampli estudi sobre les repercussions de la violència sobre la infància”.

L’informe de l’Assemblea General demana que es prenguin mesures per evitar la violència contra la infància i respondre-la en tots els entorns on es produeixi. Les seves 12 recomanacions generals aborden esferes com les estratègies i els sistemes nacionals, la recopilació de dades i la necessitat de garantir que tots els implicats assumeixin les seves responsabilitats.

A nivell internacional, l’informe demana el nomenament d’un Representant Especial sobre la Violència contra la Infància, amb un mandat inicial de quatre anys, per actuar com a defensor mundial d’alt nivell en la promoció de la prevenció i l’eliminació de tot tipus de violència contra la infància i per fomentar la cooperació i el seguiment.

Sobre l’Estudi del Secretari General de les Nacions Unides sobre la Violència contra els Infants

El 2001, l’Assemblea General va sol·licitar al secretari General que efectués “un estudi aprofundit de la qüestió de la violència contra els infants”. El professor Paulo Sérgio Pinheiro va ser nomenat després Expert Independent per dirigir l’Estudi, en col·laboració amb l’Oficina de l’alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per a més informació, adreceu-vos a:

June Kane, Oficial Principal de Comunicació, Estudi del Secretari General de les Nacions Unides sobre la Violència contra els Infants. +41 79 695 64 88.

Karen Dukess (UNICEF Nova York) +1 212 326 7910 Aquesta adreça de correu electrònic està protegida dels spambots, necessiteu tenir el JavaScript habilitat per veure-la