L’ESPERANÇA D’EN MON: TOTS ELS INFANTS AMB DISCAPACITAT ESPEREN L’EDUCACIÓ A BHUTAN

Passejant el seu brillant somriure, en Mon Bahadur Subba, de 18 anys, va arribar a l’escola Changangkha de la capital, Thimphu, el 2014. Des de llavors ha gaudit d’anar a l’escola i només té una única queixa : llevar-se d’hora al matí!

Com a estudiant de novè grau, en Mon gaudeix d’aprendre matemàtiques, una raresa per a infants amb discapacitat (i sense discapacitat!). Igual que qualsevol altre adolescent, a en Mon li agrada aprendre i fer amics nous. Conversa durant el dinar amb el seu grup d’amics, discutint videojocs, tasques i els seus plans de futur. En Lun té un gran somni: vol ser artista en el futur.

En Mon està vivint amb paràlisi cerebral, un trastorn neurològic que afecta el moviment del cos i la coordinació muscular, però això no l’ha impedit d’anar a l’escola. L’escola secundària de Changangkha és una de les escoles amb programa de necessitats educatives especials (SEN) a Thimphu que ofereix educació inclusiva. Tot i el dolor insuportable causat ocasionalment per la seva paràlisi cerebral, en Mon segueix sent feliç i decidit a completar la seva educació bàsica.

A nivell social, en Mon interactua lliurement amb els seus amics i rep molt d’amor i suport d’ells. En Jigmed Norbu, de 15 anys, recorda com es va fer amic d’en Mon per ajudar-lo a pronunciar correctament “eraser” i no “laser” a causa de discapacitat de la parla que pateix en Mon. En general, hi ha un grau d’acceptació just i no se’l maltractar ni se’l discrimina i és gràcies als seus pares, amics i professors. Un dels coordinadors del programa SEN a l’escola Changangkha, en Chimi Lhamo diu: “Els pares d’en Mon han estat molt partidaris de la seva educació malgrat la seva lluita econòmica. Enmig de l’adversitat tant personal com a nivell familiar, en Mon persevera i segueix sent positiu en la seva educació. ”

 

No tots els infants amb discapacitat de l’escola secundària mitjana Changangkha poden tenir un suport similar de dilluns a divendres. La Pema Choden, professora de l’escola, és mare d’un nen amb trastorn de l’espectre autista (TEA). No va tenir més remei que retirar el seu fill de l’escola a causa de la seva greu condició. “L’escola no tenia instal·lacions d’infraestructura accessibles ni coneixements educatius per satisfer les necessitats del meu fill”, diu la Pema.

L’escola de Changangkha i els professors ho volem, però no tenen els mitjans per ampliar la capacitat i convertir-se en una escola totalment inclusiva que satisfaci les necessitats de diferents tipus de discapacitats.

El Bhutan va iniciar el programa de necessitats educatives especials a determinades escoles per oferir una educació especial i inclusiva als infants amb discapacitats fa dues dècades. Avui hi ha 16 escoles i dos instituts especialitzats amb programa SEN, repartits per tot el país, que atenen les necessitats d’uns 650 nens i nenes.

 

L’escola Changangkha es va iniciar com a escola model amb el programa SEN el 2003. No obstant això, les instal·lacions encara són molt escasses. Per exemple, Changangkha no disposa d’una instal·lació inclusiva d’aigua, sanejament i higiene (WASH) per utilitzar-los. Una instal·lació WASH inclusiva podria ajudar els infants amb discapacitats a accedir a la instal·lació sense cap barrera i motivar-los a romandre a l’escola. Encara no hi ha un professor especialitzat en l’ensenyament d’infants amb discapacitat. Sense les habilitats adequades, els professors improvisen en les seves interaccions amb els estudiants, especialment quan es tracta de problemes relacionats amb els nens en el trastorn de l’espectre autista. “Tenint en compte la complexitat de les necessitats dels nens, un enfocament docent normalitzat no és pràctic”, segons el coordinador del SEN, en Chimi.

“Els estudiants es beneficiaran més d’un pla educatiu individualitzat (IEP) i d’un suport individualitzat per a cada infant. Però això continua sent un luxe per Changangkha “, diu. Mentre que en Chimi Lhamo reconeix que l’escola compta amb diversos materials didàctics especialitzats, els professors no tenen experiència per a utilitzar-los adequadament. “Sota les circumstàncies actuals, és com no tenir res”, afegeix.

UNICEF dona suport al Ministeri d’Educació en la construcció de coneixements i habilitats dels professors per proporcionar serveis educatius tant especialitzats com inclusius. Per exemple, professors com en Chimi i la Pema reben formació a partir dels tallers de deu dies que UNICEF recolza cada any.

A través d’un programa d’intercanvi amb el suport d’UNICEF, els professors van rebre l’oportunitat d’aprendre de les bones pràctiques d’altres escoles amb el programa SEN. Els professors que formen part de l’equip de SEN també van rebre formació tècnica per avaluar els nens de forma ràpida, mitjançant una eina d’avaluació de la discapacitat coneguda com a eina d’Avaluació del Desenvolupament Rapid-Neuro (RNDA). Un cop se sap utilitzar aquesta eina, els professors són capaços d’identificar les possibles discapacitats dels infants, remetre’ls al personal mèdic per obtenir un diagnòstic i donar-los-hi suport amb plans educatius individualitzats per ajudar els CWD a aprendre segons les seves capacitats.

Reconeixent el suport continu d’UNICEF per permetre que nens i nenes com en Mon compleixin els seus drets amb l’educació, la protecció contra la violència, l’abús i la negligència, professors com en Chimi i la Pema demanen més suport. El suport addicional reduirà, sens dubte, les barreres per a l’educació d’en Mon i molts més com ell que lluiten cada dia per accedir a l’educació.

L’educació de qualitat és el dret de tots els infants, ja sigui Mon en Bahadur Subba o el fill amb TEA de la  Pema Choden. Cap infant hauria de quedar-se enrere només per la seva discapacitat.

 

Comments are closed.