Només vull trobar el meu pare. Aquest és el desig de l’Hamadou, un dels #InfantsenelPuntdeMira a Mali

Text i fotos: Patrick Rose

Com molts nens afectats per l’augment de la violència al centre de Mali, l’Hamadou * va haver de fugir d’una incursió al seu poble. Ell i la seva família viuen en un assentament, però el seu pare ha desaparegut des de l’atac.

L’Hamadou va viure una infància tranquil·la en un petit caseriu de la regió de Mopti i recorda com era el seu poble abans de l’atac.

“Jugava amb els meus amics tot el temps i ens quedaven fora fins tard”, recorda. “Abans de tot això, ens divertíem molt”.

L’Hamadou prové d’una comunitat agrícola al centre de Mali. Malgrat la crisi del nord del país, va créixer en pau, va anar a l’escola i va gaudir de la seva infància.

Fa uns mesos, aquella infància pacífica es va veure estroncada en un atac cada cop més habituals entre grups armats durant els quals roben i maten. Els atacs sovint es produeixen a la nit, quan les dones i els infants són a casa.

“Van venir a la nit i vam sentir trets, i tots vam començar a córrer en diferents direccions”, explica l’Hamadou. “Van començar a cremar coses. Vam córrer i em vaig amagar a un arbre del bosc i vaig esperar fins que sortís el sol. Vaig veure que tot el meu poble havia estat cremat i vaig sentir tothom cridar”, recorda.

L’Hamadou i el seu germà i les seves germanes es van amagar a l’arbre mentre miraven la resplendor del seu poble cremant-se a la distància.

A la matinada, l’Hamadou i la seva família, van agafar el que van poder aprofitar de les cendres i van fugir. No quedava res dels seus llibres escolars i només van agafar alguns articles pràctics, com ara galledes i estores que no havien estat cremades. Mentre marxaven buscant la  seguretat a Mopti, es va sentir dessolat perquè el seu pare faltava.

Les setmanes s’han convertit en mesos i els records de la nit s’han començat a esvair. El suport psicosocial que està obtenint d’UNICEF té un paper important en la seva curació. Però la tristesa i l’enyorança del seu pare no para de créixer. Han escoltat que ha estat capturat, però els rumors corren i s’amplifiquen quan s’està al bell mig d’una situació caòtica amb violència en curs.

“El meu oncle té un telèfon, així que estem esperant alguna notícia a través d’ell, però per ara no tenim res”, afirma l’Hamadou. “Algú va dir que el van veure com un captiu a la televisió, però no estem segurs de si està mort o viu.”

Tot i que està protegit en l’espai de suport d’UNICEF, l’Hamadou encara s’enfronta a la pèrdua de la vida que va conèixer. Ha quedat traumatitzat pel que li va passar al seu pare i per l’angoixa per trobar-lo a faltar. Però hi ha poc temps per lamentar-se, ja que ara s’enfronten a les dures realitats de ser una família desplaçada.

Molts altres infants estan passant pel mateix que l’Hamadou: violència, pèrdua i desplaçament. A Mali, augmenten les violacions greus contra els memors, incloses la matança i el sacrifici sexual. La violència també ha provocat els desplaçaments interns massius, sobretot al centre: segons el govern de Mali i l’OIM, hi ha registrades prop de 70.000 desplaçats a la regió de Mopti. La regió de Mopti acull ara el 70% de tots els desplaçats interns a Mali, i la majoria són infants.

L’Hamadou ha tornat a aprendre gràcies a un espai d’aprenentatge temporal que UNICEF i els seus socis han posat en marxa a l’assentament. Tots els nens i nenes de l’espai tenen històries tristes, però estan tornant a estudiar i intenten jugar, malgrat les circumstàncies.

“La història de l’Hamadou és terrible”, afirma Moussa Cisse, treballador social de COOPI, un soci d’UNICEF que ajuda els infants desplaçats a recuperar-se. “Estem tractant de donar més suport als més vulnerables i podem veure petits signes de progrés cada vegada que els visitem”.

L’Hamadou diu que vol tornar a casa al seu poble. Però, sobretot, només vol trobar el seu pare.

 

*Nom canviat

Comments are closed.