Observatori de la Infància a Andorra – 2019: Nous indicadors sobre el benestar infantil a Andorra

“Per millorar alguna cosa, primer cal mesurar-la”

Foto: ANA

UNICEF Andorra  i el Centre de Recerca Sociològica tenen el plaer de presentar noves dades de l’Observatori de la Infància.

Com ja es va explicar en la presentació de l’ Observatori de la Infància el maig de 2013, un dels objectius d’aquesta web és donar visibilitat a la situació dels nens i les nenes en el context andorrà i, d’aquesta manera, també fer un incís en el debat sobre la manca de dades sobre el col·lectiu infantil. Un dels seus objectius és  augmentar el coneixement de la situació de la infància entre les institucions i persones amb capacitat de decidir sobre la vida dels nens que viuen a Andorra.

En aquesta actualització s’inclouen dades actualitzades de 16 indicadors. Això vol dir que dels 68 indicadors que Unicef creu necessaris per poder ver una valoració el més acurada possible del benestar infantil en els països desenvolupats, ja se n’estan obtenint 52 i en queden 16  de pendents (alguns perquè als nostre país no són de rellevància). Aprofitem per agrair al Ministeri de Finances, al d’Educació i Ensenyament Superior, al de Salut, al d’Afers Socials, Justícia i Interior, al Cos de Policia d’Andorra, al Departament d’Estadística  i a totes les altres fonts, les dades que ens han subministrat per poder dur a terme aquesta recopilació d’indicadors de benestar infantil.

Abans de començar en l’anàlisi d’alguns dels indicadors que us presenten avui, volem comentar que això és només una fotografia del moment en el que s’obtenen les dades i que caldria fer-ne una lectura més acurada per poder aprofundir i conèixer amb més detall la situació d’aquests infants per a que ens orientin en quines actuacions caldria dur a terme.

Com a primer punt a destacar i malgrat que cada any es poden obtenir i/o actualitzar més indicadors, es continuen necessitant dades amb informació recent i/o que considerem importants per poder conèixer i, si cal, millorar el benestar de la infància a Andorra. No s’han pogut actualitzar les dades sobre benestar material, estils de vida o benestar subjectiu, per exemple. Com venim repetint els darrers anys, conèixer aquesta informació permetria que la societat fos conscient de la situació en la que ens trobem i a més facilitaria als actors implicats en vetllar pel benestar dels infants la preparació d’actuacions en matèria de prevenció i sensibilització per millorar aquestes problemàtiques.

Abans d’entrar en l’anàlisi dels indicadors, volem destacar algunes dades demogràfiques, especialment les de natalitat i població menor de 18 anys. Les dades recollides en l’Observatori indiquen que els naixements han disminuït de 875 el 2008 a només 543 el 2018  (un 38% menys de naixements que fa una dècada) i que la taxa de fecunditat és de l’1 quan es considera que per reemplaçar les generacions per creixement vegetatiu cal un índex del 2,1. Andorra es troba molt per sota de la mitjana de la Unió Europea que està al 1,59 o de França amb un 1,90 i Suècia amb un 1,78. A més també cal afegir el percentatge de població menor de 18 anys és del 16,6%, també per sota de la mitjana de la Unió Europea que és del 18,7% i molt lluny del 24,8% d’Irlanda o del 21,9% de França. Aquests indicadors ens fan recomanar que es prenguin mesures per a corregir aquest desequilibri i legislar per posar en pràctica incentius per a les famílies  que ens ajudin a garantir l’estat del benestar. Mesures com l’increment dels permisos de maternitat i paternitat fins a 12 mesos amb remuneracions salarials d’entre el 67 i el 80% i sense distingir entre mare i pare; horaris racionals i flexibles per facilitat la conciliació i alhora millorar la productivitat; incentius per fill; o guarderies i menjadors escolars gratuïts o subvencionats són només uns exemples. Esperem que amb el Pla Nacional d’Infància que s’estableix en la Llei sobre els drets dels Infants i els Adolescents aprovada recentment es pugui posar remei a aquesta situació.

En aquesta edició, s’han pogut actualitzar algunes de les dades sobre educació i els resultats, mostren millores en general. Així s’observa que el percentatge d’alumnes que als 12 anys han completat l’educació primària és del 92,4% quan el curs 2014-2015 era del 86,4%. La taxa d’escolarització al 3 anys també ha anat en augment fins el 94%. D’altra banda, al despesa pública en educació sobre el PIB es manté estable al 3,2% partint del 2,4% el 2013. Recordem que aquesta dada no es comparable amb la d’altres països per la particularitat de l’estructura educativa andorrana on coexisteixen diferents sistemes educatius i el Govern no es fa càrrec de les despeses del personal docent del sistema francès i espanyol, per exemple. Pel que fa a les prestacions del Departament d’Educació, el 201 es van donar 1.621 ajuts per un import total de 1.397.077 € que mostra un lleuger disminució respecte el 2016 i el 201 però encara per sobre del 2013. Volem incloure aquí més dades sobre infància i discapacitat, ja que a l’any 2018, els  menors d’edat amb una discapacitat reconeguda per la CONAVA, representen un 1,5% del total de la població menor d’edat i que el 95% dels alumnes amb necessitats educatives especials estan escolaritzats en centres ordinaris mitjançant el servei de suport especialitzat de l’EENSM.

En aquesta actualització, tornem a destacar les dades sobre infància vulnerable amb els indicadors sobre menors víctimes de violència en l’àmbit familiar amb 14 menors identificats el 2018 (10,5 casos per cada 10.000) versus els 16 menors identificats el 2017, sobre adolescents víctimes de violència psíquica o física en l’àmbit escolar (amb 8 menors identificats el 2018 (16,5 casos per cada 10.000) versus 13 menors identificats el 2017 i sobre els menors víctimes de delictes contra la llibertat sexual (12 menors identificats (9 casos per cada 10.000) versus 7 casos identificats el 2017. Els tres indicadors mostren els casos identificats per la policia. En tots els casos, indicar que els increments poden ser deguts a que a l’haver-hi més sensibilització, més casos es denuncien i no es pot assegurar que signifiqui un augment de la violència ja que abans potser es produïen però no es denunciaven i les disminucions podrien mostra que la sensibilització començaria a obtenir resultats.

En quant als indicadors de benestar material, només s’ha pogut actualitzat el percentatge de menors que viuen en llars amb una despesa per sota del 60% de la mediana nacional, considerada pobresa relativa i que es situa al 9,9%. Es una lleu millora respecte la dada anterior tot i que no és 100% comparable ja que correspon a l’agrupació de les dades del 2014, 2015 i 2016 actualitzada a valor del 2016 i no és el mateix criteri utilitzat anteriorment.

Estem a l’espera dels resultats de l’enquesta de convivència escolar que s’està duent a terme actualment i que ens hauria de permetre actualitzar els indicadors de benestar subjectiu i també dels resultats de la enquesta de condicions de vida que ens permetrien actualitzar les dades sobre benestar material.

Per acabar, les recomanacions principals a tenir en compte són, d’una banda, la necessitat i el compromís de facilitar dades de tots els indicadors que s’inclouen en l’Observatori i el més actualitzades possible afegint també que el més centralitzades possibles (com a exemple, dades sobre la salut dels infants)  i, d’altra banda, ja aprovada la nova llei sobre els drets dels infants i adolescents, treballar ràpidament en tots els reglaments i en el pla nacional de la infància que pugui aprofundir amb més detall en la situació dels infants que poden ser més vulnerables i que garanteixi les mesures socials adequades per garantir l’estat del benestar dels infants i les seves famílies.

En aquest enllaç,  s’inclou un resum de tots els indicadors disponibles: http://www.unicef.ad/wp-content/uploads/2019/06/RESUM-indicadors-UNICEF-2019.pdf

L’informe complet i executiu sobre els Indicadors de Benestar Infantil – 2019 es pot consultar al web http://www.unicef.ad/analisi-indicadors-unicef-2019/

Comments are closed.