Per què les polítiques familiars són crucials per augmentar les taxes de lactància materna a tot el món

NEW YORK, ANDORRA LA VELLA, 1 d’agost de 2019 – Des d’aportar el desenvolupament cerebral saludable en nadons i nens petits, protegir els nadons contra la infecció, disminuir el risc d’obesitat i malalties, reduir els costos sanitaris a protegir les mares lactants contra el càncer d’ovari i el càncer de mama, els avantatges de la lactància per a nens i mares estan molt estesos. Tanmateix, les polítiques que donen suport a la lactància materna (com ara un permís maternal pagat i pauses d’alletament matern) encara no estan disponibles per a la majoria de mares del món.

“Els beneficis sanitaris, socials i econòmics de la lactància materna – per a la mare i els seus fills – estan ben establerts i acceptats a tot el món. No obstant això, prop del 60 per cent dels nadons del món no arriben als sis mesos de lactància materna exclusiva recomanats “, diu la Henrietta Fore, directora executiva d’UNICEF. “Malgrat els avantatges de la lactància, molts llocs de treball a tot el món denegen el suport que necessiten les mares. Hem de fer una inversió molt més gran en el permís maternal pagat i el suport de la lactància materna a tots els llocs de treball per augmentar les taxes de lactància a nivell mundial. ”

Només 4 de cada 10 nadons són alletats exclusivament[1]: només el 41 per cent dels nadons van ser alletats exclusivament en els primers sis mesos de vida el 2018, tal i com es recomana. En comparació, aquestes taxes eren de més de la meitat (50,8%) als països menys desenvolupats. Les taxes més altes es van trobar a Rwanda (86,9%), Burundi (82,3%), Sri Lanka (82%), Illes Salomó (76,2%) i Vanuatu (72,6%). La investigació també mostra que els nadons de les zones rurals tenen nivells més alts d’alletament exclusiu que els nadons urbans.

Els països de renda mitjana superior tenen els índexs de lactància més baixos[2]: als països de renda mitjana superior, els índexs exclusius d’alletament matern són els més baixos al 23,9 per cent, i van disminuir del 28,7 per cent el 2012.

La lactància materna en el món laboral: les pauses regulars de lactància durant les hores de treball per adaptar-se la lactància materna, i un entorn de lactància de suport que inclou instal·lacions adequades permeten a les mares continuar la lactància materna exclusiva durant sis mesos, seguida de la lactància complementària adequada a l’edat.

Les dones treballadores no reben prou suport per continuar alletant[3]: a tot el món, només el 40 per cent de les dones amb nounats tenen les prestacions bàsiques per maternitat al seu lloc de treball. Aquesta disparitat s’incrementa en alguns països d’Àfrica, on només el 15 per cent de les dones amb nounats tenen beneficis per donar suport a la lactància.

Hi ha pocs països que proporcionen un permís parental retribuït[4]: les normes de l’Organització Internacional del Treball (OIT) de protecció de la maternitat 2000 (núm. 183) inclouen almenys 14 setmanes de permís de maternitat remunerada, i es recomana que els països proporcionin almenys 18 setmanes i també suport laboral per a famílies lactants. No obstant això, només el 12 per cent dels països del món ofereixen un permís de maternitat remunerat adequat. El darrer document d’informació d’UNICEF sobre el breu sobre polítiques familiars recomana almenys sis mesos de permís retribuït per a tots els pares combinats, dels quals 18 setmanes de permís retribuït haurien de ser reservats per a mares. Els governs i les empreses han d’esforçar-se per arribar a un mínim de 9 mesos de permís retribuït combinat.

La disponibilitat de permisos de maternitat més llargs significa que hi ha més possibilitats d’alletar[5]: en un estudi recent s’observa que les dones amb sis mesos o més de permís de maternitat tenen almenys un 30 per cent més de probabilitats de mantenir la lactància materna durant almenys els primers sis mesos.

La lactància materna té sentit tan per als nadons com per a les seves mares[6]: L’augment de la lactància materna podria evitar 823.000 morts anuals en menors de cinc anys i 20.000 morts anuals per càncer de mama.

No hi ha prou nadons que siguin alletats durant la primera hora de vida[7]: el 2018, menys de la meitat dels nadons a tot el món (el 43 per cent) van ser alletats a la primera hora de vida. El contacte immediat entre pell i pell i començar a alletar de forma precoç manté el bebè calent, construeix el seu sistema immunitari, promou la vinculació, augmenta el subministrament de llet de la mare i augmenta les possibilitats que pugui continuar alletant exclusivament. La llet materna és més que un aliment per als nadons, però també és un medicament potent per a la prevenció de malalties, adaptat a les necessitats de cada infant. La “primera llet” (o calostre) és rica en anticossos per protegir els nadons de malalties i morts.

La importància d’invertir en la lactància materna[8]: si s’assoleixen unes taxes de lactància materna òptimes, es reduiria en 300.000 milions de dòlars els costos mundials en salut.

Segons l’Observatori de la Infància 2019:

L’Organització Mundial de la Salut recomana alimentar els infants exclusivament amb llet materna durant els primers sis mesos de vida i fins dos anys de forma complementària amb altres aliments. A Andorra, segons dades de l’enquesta de salut infantil de l’any 2004, un 66% dels nens/es han estat alimentats amb llet materna durant els primers mesos de vida. Malauradament no hi ha dades més actualitzades i no sabem com ha evolucionat aquest percentatge durant aquests anys. A Espanya el 58,4% dels bebès s’alimentaven de lactància materna exclusiva i/o mixta (calculat sobre la població de 6 mesos a 4 anys)[9].

###

 

Notes als editors:

Sobre la Setmana Mundial de la Lactància Materna

La Setmana Mundial de la lactància materna se celebra anualment de l’1 al 7 d’agost per posar de manifest la importància de la lactància materna per als infants a tot el món. La lactància materna dona als nens el començament més saludable de la vida i és una de les maneres més senzilles, intel·ligents i rendibles de garantir que tots puguin sobreviure i prosperar. Aquest comunicat, que marca la Setmana Mundial de la Lactància Materna, presenta noves dades de la Global Breastfeeding Scorecard del 2019 i les darreres evidències disponibles sobre la cobertura, l’accés a polítiques d’acolliment familiar i els beneficis econòmics i per a la salut de la lactància.

[1] UNICEF IYCF Global Databases, May 2019; 2019 Global Breastfeeding Scorecard; http://www.fao.org/3/ca5162en/ca5162en.pdf

[2] UNICEF IYCF Global Databases, May 2019; 2019 Global Breastfeeding Scorecard; http://www.fao.org/3/ca5162en/ca5162en.pdf

[3] UNICEF breastfeeding policy brief, July 2019; ILO, World Social Protection Report 2017-19: Universal Social Protection to Achieve the Sustainable Development Goals [Executive summary], November 2017

[4] 2019 Global Breastfeeding Scorecard; UNICEF policy brief on family-friendly policies

[5] UNICEF breastfeeding policy brief, July 2019; Navarro-Rosenblatt, et al, ‘Maternity Land its Impact on Breastfeeding: A review of the literature’, Breastfeeding Medicine, vol. 13, no. 9, November 2018, pp.589–597

[6] 2019 Global Breastfeeding Scorecard; Victora CG, Bahl R, Barros AJ, França GV, Horton S, Krasevec J, Murch S, Sankar MJ, Walker N, Rollins NC, Group TL. Breastfeeding in the 21st century: epidemiology, mechanisms, and lifelong effect. The Lancet. 2016;387(10017):475-90

[7] 2019 Global Breastfeeding Scorecard; https://data.unicef.org/resources/first-hour-life-new-report-breastfeeding-practices/

[8] UNICEF breastfeeding policy brief, July 2019; Rollins, Nigel, et al., ‘Why Invest, and What it Will Take to Improve Breastfeeding Practices?’, The Lancet, vol. 387, no. 10017, January 2016, pp.49). Countries’ investment towards improving breastfeeding practices would result in US $35 of economic return per dollar invested.

[9] Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Encuesta Nacional de Salud de España.UNICEF. Infancia en datos. http://www.infanciaendatos.es

 

Comments are closed.