Presentació de l’Observatori de la Infància 2018

UNICEF Andorra  i el Centre de Recerca Sociològica han presentat avui noves dades de l’Observatori de la Infància.

Com ja es va explicar en la presentació de l’ Observatori de la Infància el maig de 2013, un dels objectius d’aquesta web és donar visibilitat a la situació dels nens i les nenes en el context andorrà i, d’aquesta manera, també fer un incís en el debat sobre la manca de dades sobre el col·lectiu infantil. Un dels seus objectius és  augmentar el coneixement de la situació de la infància entre les institucions i persones amb capacitat de decidir sobre la vida dels nens que viuen a Andorra.

En aquesta actualització s’inclouen dades actualitzades de 19 indicadors. Això vol dir que dels 61 indicadors que Unicef creu necessaris per poder ver una valoració el més acurada possible del benestar infantil en els països desenvolupats, ja se n’estan obtenint 51 i en queden 10  de pendents (alguns perquè als nostre país no són de rellevància). Aprofitem per agrair al Ministeri de Finances, al d’Educació i Ensenyament Superior, al de Salut, al d’Afers Socials, Justícia i Interior, al Cos de Policia d’Andorra, al Departament d’Estadística  i a totes les altres fonts, les dades que ens han subministrat per poder dur a terme aquesta recopilació d’indicadors de benestar infantil.

Abans de començar en l’anàlisi d’alguns dels indicadors que us presenten avui, volem comentar que això és només una fotografia del moment en el que s’obtenen les dades i que caldria fer-ne una lectura més acurada per poder aprofundir i conèixer amb més detall la situació d’aquests infants per a que ens orientin en quines actuacions caldria dur a terme.

Com a primer punt a destacar i malgrat que cada any es poden obtenir i/o actualitzar més indicadors, es continuen necessitant dades amb informació recent i/o que considerem importants per poder conèixer i, si cal, millorar el benestar de la infància a Andorra. Com a exemple, els indicadors sobre el fracàs o l’absentisme escolar són de l’any 2010, el de la lactància materna del 2004, o els de les addiccions són del 2009/2010. Com venim repetint els darrers anys, conèixer aquesta informació permetria que la societat fos conscient de la situació en la que ens trobem i a més facilitaria als actors implicats en vetllar pel benestar dels infants la preparació d’actuacions en matèria de prevenció i sensibilització per millorar aquestes problemàtiques.

En aquesta edició, s’han pogut actualitzar algunes de les dades sobre benestar material i els resultats, en alguns casos, mostren alguna millora però en altres casos es dona el cas contrari i es retrocedeix. Així s’observa que el 2015, un 10,2% dels menors de 18 anys vivien en llars en risc de pobresa (un 13,1% el 2014). Recordem que es consideren en risc de pobresa relativa les llars amb una despesa per sota del 60% de la mediana nacional i s’ha de tenir en compte que el fet d’estar per sota d’aquest llindar no vol dir que totes les persones estiguin en situació de pobresa, però sí que és un indicador de risc de pobresa i delimita el conjunt de persones vulnerables que hi ha a cada societat. Altres indicadors de benestar material obtinguts són que el 4,1% de les llars amb infants menors de 17 anys es troben en situació de privació material severa- indicador AROPE (un 1,5% el 2016), que el 26,6% de les llars amb menors no podem fer front a una despesa imprevista de 400 € (un 25,2% el 2016), que el 44,9% de les llars amb menors no podem fer front a una despesa imprevista de 700 € (un 44,2% el 2016) i que un 41,6% de les llars amb menors no es poden permetre pagar una setmana de vacances fora de casa (un 34,1% el 2016). Malgrat alguns indicadors, com el de menors en llars amb ris de pobresa, han millorat els darrers anys, els indicadors sobre la privació material han retrocedit.

Aquestes dades fan pensar que malgrat que la situació econòmica millora amb un lleuger increment els darrers anys del nombre d’assalariats, no es donen les circumstàncies adequades per a que això es tradueixi en una millora de la situació econòmica de totes les famílies. Caldria complementar aquestes dades amb una anàlisi de la qualitat dels contractes de treball i les condicions salarials per poder fer una reflexió més acurada.

En aquesta actualització, tornem a destacar les dades sobre infància vulnerable amb els indicadors sobre menors víctimes de violència en l’àmbit familiar (amb 16 menors identificats el 2017 (11,8 casos per cada 10.000)versus els 8 menors identificats el 2016 (5,8 casos per cada 10.000);  sobre adolescents víctimes de violència psíquica o física en l’àmbit escolar (amb 13 menors identificats el 2017 (26,5 casos per cada 10.000) versus 19 menors identificats el 2016 (38,8 per cada 10.000) i sobre els menors víctimes de delictes contra la llibertat sexual (7 menors identificats (5,2 casos per cada 10.000) versus 10 casos identificats el 2016 (7,3 per cada 10.000). Els tres indicadors mostren els casos identificats per la policia. En tots els casos, indicar que els increment poden ser deguts a que a l’haver-hi més sensibilització, més casos es denuncien i no es pot assegurar que signifiqui un augment de la violència ja que abans potser es produïen però no es denunciaven.

En breu, presentarem un apartat nou que inclourà els indicadors sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Recordem que els 17 ODS van ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el setembre del 2015 i que marquen l’agenda global fins el 2030. Els 17 Objectius estan desenvolupats en 169 metes i s’han establert prop de 300 indicadors. Entre aquest indicadors, escollirem els que siguin més rellevants per als infants del nostre país per fer el seguiment de l’acompliment dels Objectius, des d’una perspectiva d’infància.

Per acabar, i tenint en compte les observacions fetes en la darrera revisió davant el Comitè dels Drets de l’Infant (2013), les recomanacions principals a tenir en compte són, d’una banda, la necessitat i el compromís de facilitar dades de tots els indicadors que s’inclouen en l’Observatori i el més actualitzades possible afegint també que el més centralitzades possibles (com a exemple, dades sobre la salut dels infants)  i, d’altra banda, un cop s’aprovi la nova llei sobre els drets dels infants i adolescents (aprofitem per celebrar que ja es trobi a punt d’entrar a tràmit parlamentari), treballar ràpidament en tots els reglaments i en el pla nacional de la infància que pugui aprofundir amb més detall en la situació dels infants que poden ser més vulnerables i que garanteixi les ajudes socials (amb prestacions universals per fills, per exemple), la vida familiar i professional (amb mesures de conciliació com preveu el Llibre Blanc de la Igualtat i la futura llei que s’està treballant) i la protecció social (sensibilització en tots els àmbits per prevenir qualsevol tipus d’abús o violència cap als menors) necessàries pel bon desenvolupament de tots els infants.

Una darrera recomanació en el marc de la nostra campanya #CadaVIDAcompta que té per objectiu millorar la supervivència dels recents nascuts i el seu bon desenvolupament en els seus primers mesos de vida (el que diem els 1.000 dies que van des de l’embaràs fins els dos anys) és ampliar la baixa de maternitat fins el 6 mesos, incrementar les pauses remunerades per alletament fins els dos anys i promoure polítiques públiques i privades per afavorir l’alletament matern.

L’informe complet i executiu sobre els Indicadors de Benestar Infantil – 2018 es pot consultar a la web http://www.unicef.ad/observatori-de-la-infancia/

Comments are closed.