UNICEF demana que es redueixin les “bretxes en la lactància materna” que hi ha entre rics i pobres arreu del món

Percentatge de nens de dos anys en països de baixos i mitjans ingressos que reben llet materna, per quintil de riquesa i regió *

Tot i els beneficis de la lactància materna, 1 de cada 5 nadons dels països d’alts ingressos no reben llet materna en absolut, en comparació amb només 1 de cada 25 en els països de baixos i mitjans ingressos

NOVA YORK, ANDORRA LA VELLA, 10 de maig de 2018 – El nombre de nadons que no reben llet materna segueix sent elevat, especialment en els països més rics, diu el nou informe d’UNICEF. A tot el món, aproximadament 7,6 milions de nadons a l’any no es beneficien de l’alletament.

L’anàlisi indica que, tot i que la llet materna salva vides, protegeix els nadons i a les mares contra malalties mortals, i propicia un major quocient intel·lectual i millors resultats educatius, s’estima que el 21% dels nadons dels països de alts ingressos mai han rebut llet materna. Als països de baixos i mitjans ingressos, la taxa és del 4%.

“La lactància materna és el millor regal que una mare, rica o pobre, pot donar tant el seu nadó com a si mateixa”, diu la Shahida Azfar, Directora Executiva Adjunta d’UNICEF. “Aquest dies que s’estan celebrant el Dia de la Mare a molts països, hem de brindar a les mares del món el suport que necessiten per alletar”.

L’anàlisi assenyala que és molt més probable que els nadons rebin llet materna almenys una vegada en països de baixos i mitjans ingressos com Bhutan (99%), Madagascar (99%) i Perú (99%) que en països com Irlanda (55 %), els Estats Units (74%) o Espanya (77%) (vegeu la taula). Només als Estats Units hi ha més d’un terç dels 2,6 milions de nadons que no han estat alletats mai en els països d’alts ingressos.

No obstant això, en els països de baixos i mitjans ingressos, les disparitats en matèria de riquesa afecten el temps en què la mare seguirà alletant el seu fill, segons mostren les dades. Els nadons de les famílies més pobres tenen taxes de lactància materna als 2 anys que són 1,5 vegades més elevades que els de les famílies més riques. Les bretxes són més àmplies a Àfrica occidental i central i a Amèrica Llatina i el Carib, on les taxes de lactància materna dels nadons de les famílies més pobres als 2 anys són gairebé el doble que els de les famílies més riques.

“Sabem que les mares riques dels països pobres tenen menys possibilitats d’alletar als seus fills, però d’alguna manera, paradoxalment, estem veient indicis que en els països rics són les pobres les que tenen menys probabilitats de fer-ho”, diu la Shahida Azfar, Directora Executiva Adjunta d’UNICEF. “Aquestes bretxes en la lactància materna en tots els nivells d’ingressos revelen de manera fefaent que els països, independentment del nivell de riquesa, no estan informant i capacitant a totes les mares perquè alletin el seu nadó”.

Els factors que condueixen a majors taxes de lactància materna varien. Països com l’Índia i Vietnam han implementat polítiques sòlides per protegir i promoure la lactància materna. D’altres, com Turkmenistan, tenen taxes molt altes de mares que donen a llum en hospitals amics dels infants **. Gairebé totes les mares a Nova Zelanda i Sri Lanka donen a llum en una instal·lació amiga dels infants. A més, els contextos culturals i polítics, inclòs el suport dels pares, les famílies, les empreses i les comunitats, exerceix un paper decisiu.

Per mitjà de la nostra campanya mundial #CadaVIDAcompta, que demana ​​solucions en favor dels nounats del món, UNICEF exhorta els governs, el sector privat i la societat civil a:

  • Augmentar el finançament i la conscienciació per a incrementar les taxes de lactància materna des del naixement fins als dos anys.
  • Establir mesures jurídiques fermes per regular la comercialització dels succedanis de la llet materna i altres substituts, així com de biberons i tetines.
  • Promulgar llicències familiars remunerades i aplicar polítiques de lactància en el lloc de treball que incloguin descansos remunerats per alletar.
  • Posar en pràctica els deu passos d’una lactància materna eficaç en les maternitats, i proporcionar llet materna als nounats malalts.
  • Assegurar que les mares rebin assessorament especialitzat sobre lactància en els centres de salut i durant la primera setmana després del part.
  • Enfortir els vincles entre els centres de salut i les comunitats, perquè les mares tinguin assegurat el suport continu a la lactància materna.
  • Millorar els sistemes de monitorització per supervisar les millores en les polítiques, els programes i les pràctiques de lactància materna.

En el Dia de la Mare, que se celebra al maig en més de 128 països, la campanya #CAdaVIDAcompta commemora a les mares i els nadons, i el seu dret a rebre suport durant l’embaràs, el part i el part.

######

Dades sobre lactància materna a Andorra (Observatori de la Infància 2016)

Percentatge de nens/es que han estat alimentats amb llet materna els primers mesos de vida

66% (any 2004)

Font: Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge. Enquesta Nacional de salut infantil. Andorra 2004.

Un 66% dels nens/es han estat alimentats per llet materna, segons dades de l’any 2004. L’Organització Mundial de la Salut recomana alimentar els infants exclusivament amb llet materna durant els primers sis mesos de vida i fins dos anys de forma complementària amb altres aliments. Malauradament no hi ha dades més actualitzades i no sabem com ha evolucionat aquest percentatge durant aquests anys.

######

Per obtenir una llista completa de països, feu clic aquí.

L’anàlisi es basa en una varietat de fonts de dades de 123 països. Les dades per als països de baixos i mitjans ingressos provenen de les bases mundials de dades d’UNICEF. Les dades per als països d’alts ingressos provenen de la sèrie Lancet sobre alletament de 2016, a excepció dels de Barbados, els Estats Units, Oman, Qatar i Uruguai, que provenen d’UNICEF. Només es presenten estimacions de 2010 o més recents per a cada país, amb l’excepció de la Xina, les estimacions són de 2008.

Comments are closed.