Per millorar alguna cosa, primer cal mesurar-la

Aquesta màxima es recull en el Report Card n. 7 de l’Institut d’Investigació Innocenti d’Unicef, titulat “Un panorama del benestar infantil als països rics”, del 2007. Aquest document va suposar una important aposta per millorar la mesura de la situació dels nens i les nenes als països del nostre entorn econòmic i social, basada en una aproximació multidimensional a la realitat del benestar infantil.

Indicadors socials

Al llarg dels anys 60 del segle passat es va desencadenar una gran revolució silenciosa que molts autors van denominar el moviment dels indicadors socials.
L’origen d’aquesta revolució s’atribueix a l’obra Social Indicators, editada per Bauer (ed. 1966). Algunes persones fins i tot li atribueixen la creació del concepte indicador social, cosa que no és exacta. El que sens dubte és cert és que aquesta obra va tenir un gran impacte científic, social i polític (Casas, 1989).
Bauer va definir els indicadors socials com a mesures o altres formes d’evidència que ens permeten avaluar on som i cap on anem en relació amb els nostres valors i objectius socials, i també valorar programes específics d’actuació social i el seu impacte.

Benestar subjectiu

Si ens interessa el benestar de la infància i la seva qualitat de vida, no podem passar per alt que per definició, la qualitat de vida inclou percepcions, avaluacions i aspiracions dels subjectes implicats, i, per tant, les de nens, nenes i adolescents formen part de la realitat mateixa.
No es pot confondre el benestar infantil amb les atribucions de benestar que els adults fem sobre les condicions de vida dels més joves.
Ambdues coses són importants, però no són el mateix, i ambdues participen d’aquesta realitat social complexa que anomenem benestar infantil.
Per tant, se’ns planteja el gran repte de començar a omplir el dèficit informatiu que tenim pel que fa als punts de vista de la població més jove sobre les realitats socials que afecten tota la ciutadania.

Col·laboradors Institut d'Estudis Andorrans